«Reclòs-osa» Col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera

Quan:
22 de novembre de 2020 @ 11:00 – 14:00
2020-11-22T11:00:00+01:00
2020-11-22T14:00:00+01:00
On:
Museu d'Art Jaume Morera
Preu:
Gratuït
«Reclòs-osa» Col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera @ Museu d'Art Jaume Morera

De dimarts a dissabte, d’11 a 14 h i 17 a 20 h.
Diumenges i festius, d’11 a 14 h.
Dilluns, tancat

Aforament actual permès: 50 % de la capacitat.

A cura de Meritxell Bosch

El context de reclusió involuntària que ens hem vist obligats a viure ens ha fet replantejar les nostres relacions socials i ens ha posat a prova psicològicament, en trobar-nos tancats en un espai propi en el qual fins ara només transitàvem.

A través de diferents obres d’art, tot i que no han estat creades per aquest context, podem fer una reflexió atemporal del que suposa estar reclosos.

reclòs -osa
Que està tancat en un lloc d’on no pot sortir, on està apartat del tracte de la gent, separat de la societat.

El context de reclusió involuntària que ens hem vist obligats a viure ens ha fet replantejar les nostres relacions socials i ens ha posat a prova psicològicament, en trobar-nos tancats en un espai propi pel qual fins ara només transitàvem. A través de diferents obres d’art, tot i que no han estat creades per a aquest context, podem fer una reflexió atemporal del que suposa estar reclosos.

La desaparició de l’ésser humà de l’espai comú
El món s’atura de cop i l’ésser humà desapareix de l’espai comú. Les persones deixen de trobar-se en espais socials per refugiar-se en l’espai íntim i propi. Tothom comparteix la mateixa situació. Al llarg de la història s’havien plantejat situacions de confinament humà com l’actual, però mai ens hauríem imaginat que ens tocaria a nosaltres. Ara ens veiem forçats a reflexionar sobre les implicacions que suposen la desaparició i l’aturada.

Mirar a fora des de dins
El confinament implica redescobrir espais quotidians, fixar-nos en les coses amb una altra mirada. Veure l’exterior des de l’interior. Deixem de ser nòmades del nostre espai per ocupar-lo constantment. Les distàncies, els objectes, la llum de l’exterior, adquireixen nous significats quan no podem conviure amb res més. Els espais interiors esdevenen nous paisatges, i les finestres cap a fora, un enyor. El temps passa d’una altra manera.

Engabiats
Quan ens sentim com ocells engabiats, l’espai que ocupem ens oprimeix i ens trastoca la realitat i el pensament. La impossibilitat de sortir, l’avorriment i la convivència obligatòria amb altres persones ens poden arribar a provocar accions obsessives, claustrofòbiques i fins i tot absurdes.

L’absència
L’aïllament social ens fa retrobar-nos amb nosaltres mateixos. En soledat trobem en els espais que habitem el rastre de coses passades, el nostre cos ho ocupa tot i es converteix en l’element principal.

Així doncs, el principal objectiu de l’exposició és reflexionar sobre les implicacions psicològiques i socials que ha provocat el confinament i demostrar que l’art pot servir com a canal de mediació, transmissor i mirall d’unes sensacions, emocions i experiències viscudes i compartides per bona part de la població.

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies amb finalitat tècnica i de tercers per a mesurar l’audiència. Si continueu navegant, esteu donant el vostre consentiment per a l’acceptació d’aquestes cookies. Podeu obtenir més informació AQUÍ

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca