Durada: 55 minuts

Dansa

Ballet de Barcelona
LleidArt Ensemble
Josep Miquel Mindan, director musical

Sergei Prokofiev va composar Pere i el Llop amb la intenció de poder conrear el gust musical en els nens des de la primera infància. Associar instruments amb el cant, el so i el moviment dels animals, així com les sensacions que acostumen a transmetre als éssers humans, és l’objectiu d’aquesta obra, on el ballet s’hi integra a la perfecció gràcies al moviment dels ballarins que interpreten amb elegància i simpatia els animalons i personatges del conte. També al llop, l’animal més ferotge del bosc a qui tots temen.
La valentia, vèncer les pors, l’enginy, la reflexió, l’assertivitat, la convivència i el respecte, són alguns dels valors que es transmeten amb aquesta història.

JOSÉ LUÍS GUTIERREZ. “IBERJAZZ”

José Luís Gutierrez: saxo, panderidoo i objectes sonors

Marco Niemietz-contrabaix

Lar Legido-bateria i joguines

Iberjazz és un projecte líderat pel saxofonista José Luís Gutierrez que, com és habitual en les propostes d’aquest artista, reuneix accentuats elements d’originalitat. El pianista cubà Chucho Valdés ja va elogiar Iberjazz quan després d’un concert va qualificar-lo d’original i bonissim, dues condicions que costa trobar reunides en una sola proposta. Compositor, saxofonista i pedagog, Gutierrez és un dels noms més interesants del panoram del jazz ibéric, un artista que ha recorregut alguns dels escenaris més importants del jazz internacional presentant aquest Iberjazz que ara arriba al Jazztardor.

Durada: 70 minuts

Xesco Grau i Fedra Borràs (flautes), Encarna Monzó i Màxim Solanes (oboès), Mateu Farré i Víctor Lleixà (clarinets), Ramon Aragall i Laura Guasteví (fagots), Julio Gargallo i David Folch (trompes)

La literatura per a formació d’instruments de vent sols, en concret per a la constituïda per un doble quintet de vent, és força més desconeguda que l’específica per a la de cordes soles. Amb aquest programa us presentem un repàs d’aquesta literatura a través de tres obres molt significatives per a aquesta formació, secció vital d’una orquestra simfònica com la nostra, i a la qual volem donar un relleu especial amb aquest concert.

Podreu gaudir d’obres d’autors de gran prestigi i alhora d’origen geogràfic diferent, excel·lent mostra de l’interès que per a molts compositors, i en molts indrets, ha significat poder escriure música per a aquests instruments.

Marc Minkowski, director convidat de la temporada simfònica de l’Orquestra, ha volgut presentar-se amb un programa integrat per dos gegants: la “Júpiter” i la “Patètica”.
En un període de temps molt curt de l’estiu del 1788, Mozart va escriure les que serien les seves tres darreres simfonies (núm. 39, KV 543; núm. 40, KV 550, i núm. 41, KV 551). Turmentat i abatut pel poc èxit de l’estrena vienesa del seu Don Giovanni i atabalat pels deutes, cerca refugi en un modest habitatge a la perifèria de Viena. Aquest aïllament és el context en què escriu la “Júpiter”, un sobrenom imposat per l’empresari J. P. Salomon.

Cent anys més tard, el 1893, a Sant Petersburg, Txaikovski escrivia sobre la seva darrera partitura: “L’estimo com no he estimat cap altra de les meves composicions. No exagero, tota la meva ànima és en aquesta simfonia”. Nou dies després, el compositor moria fruit del suïcidi resultat d’una depressió per la seva orientació sexual. Un testament premonitori; un rèquiem líric i instrumental.

Els noms que donem als sentiments humans (alegria, tristesa, rebel·lia, dubte, certesa, indiferència…) són massa grollers per definir aquests dos miracles musicals. Marc Minkowski, prestigiós director d’orquestra francès i fundador de Les Musiciens du Louvre, ens descobrirà els secrets d’aquestes cartes d’amor a la humanitat.

Durada: 60 minuts

Amadeu Urrea, director

El rock simfònic es va popularitzar durant les dècades dels seixanta i setanta. Les bandes van deixar de costat el curt senzill pop en favor de tècniques d’instrumentació i de composició més freqüentment associades amb el jazz o la música clàssica en un esforç per a donar a la música rock el mateix nivell de sofisticació musical i de respecte de la crítica.

Les cançons passen a convertir-se en suites musicals amb influències simfòniques, lletres de contingut filosòfic-esotèric i orquestracions complexes amb influències dels grans mestres Debussy i Stravinski.

La BML us proposa un recorregut musical des de l’inici del rock amb temes de Chuck Berry a la Rapsòdia del grup Queen, passant pel rock espacial de Pink Floyd, el rock dur d’AC/DC i els grups més influents en el gènere com van estar Deep Purple i Genesis. Ens endinsarem en el cèltic metal de Mägo de Oz i els populars Coldplay, sempre amb el leitmotiv de la sonoritat orquestral impulsada pels The Beatles.

Joana Cebolla-trombó i veu

Jules Frayssinet-guitarra

ignasi González-contrabaix

Roger Gutierrez-bateria

La trombonista i cantant lleidatana Joana Cebolla presenta al Jazztardor la seva primera entrega discografica. Coneixedora de la gran tradició del jazz clàssic pero al mateix temps inquieta per per sonoritats amb un sentit present que pot mirar cap al futur, aquesta jove jazzwoman lleidatana pot ser considerada com un talent emergent a tenir molt en compte. Acompanya per un grup de músics de llarg recorregut, el seu concert al festival serà l’oportunitat d’apropament a una artista que comença amb molta força.

Durada: 60′

Emília Rovira Alegre, composició, veu i piano

Eduard Iniesta, músic convidat (guitarres i bouzouki)

Miguel Ángel Cordero, contrabaix i baix elèctric

Àlex Tenas, bateria i percussió

Josep Maria Bossa, teclats i guitarres

Anaïs Clemente, clarinet

Ariadna Gabarrell, violí i cors (per confirmar)

Jaume Sanchis, saxo

Laia Terré, cello (per confirmar)

La lleidatana Emília Rovira Alegre ens presenta el seu àlbum de debut com a cantautora en un concert molt especial amb músics de primer nivell i convidats d’honor. El títol del treball, Amor i ràbia, ja ens avança que al disc trobarem cançons escrites des de la indignació però també cançons d’amor. Els temes que desperten la ràbia de l’artista són la violència sexual masclista, la crisi dels refugiats o l’existència de preses i presos polítics. La cantautora, que en el disc ha musicat poemes del seu pare, l’escriptor Pere Rovira, ens mostra per primera vegada les seves pròpies lletres i el seu vessant més íntim i personal.

Tricia Evy-veu

Gerard Nieto-piano

Pere Loewe-contrabaix

Roger Gutierrez-bateria

La cantant de les Illes Verges Tricia Evy es va projectar artísticament des de l’escena musical francesa encara que havia estat criada al Carib, a l’illa Guadalupe. El seu interés pel cant va començar sent encara una nena, mentre escoltava alguns dels vocalistes més coneguts del seu Carib natal. Fascinada també per grans noms de la cançó francesa, va viatjar a Paris on es va enamorar del jazz. Tricia afirma estar influenciada per una amplíssima gama de cantants, des de Louis Armstrong i Billie Holiday a Nat King Cole o el so del saxo de Stan Getz. És un talent consolidat que ja ha mostrat el seu cant davant audiències d’arreu, fascinant públics des dels seus directes i la seva interessant discografía.

Durada: 60′

Miquel Àngel Tamarit Barres, clarinet

Quintet de Cordes de Flharmònica de Berlín

Luiz Felipe Coelho (1è violí)

Romano Tommasini (2n violí)

Wolfgang Talirz (viola)

Claudio Bohorquez (violoncel)

Janusz Widzyk (contrabaix)

Prestigiós quintet de cordes que, des de fa dotze anys, ha significat una referència en el panorama internacional de la música de cambra en implementar amb el contrabaix la formació de quartet de cordes, el que suposa expansionar el so a un paràmetre expressiu de curiós efecte orquestral. Els seus fundadors, el violinista Romano Tommasini i el violista Wolfgang Talirz, pertanyents a la plantilla de la Berliner Philharmoniker i la violoncel·lista russa Tatjana Vassiljeva primer cello de la Concertgebouw Orquestra, mantenen l’esperit que els va portar crear aquesta prestigiosa formació comptant en tot moment amb brillants companys com són el brasiler Luiz Felipe Coelho, primer violí de l’orquestra i el contrabaixista letó Gunars Upatnieks . Actuaran acompanyant al valencià Miguel Ángel Tamarit, un dels més destacats clarinetistes espanyols per la seva dilata experiència i reconegut prestigi internacional amb el qual venen treballant des de 2018.

Programa:

Spanischer Galopp, Op. 97 b J. Lanner

Taglioni Walzer, Op. 141

Tarantel Galopp, Op. 125

Quintet per a clarinet i cordes en La Mayor, K 581 W. A. Mozart

1. Allegro

2. Larghetto.

3. Menuetto

4. Allegretto con variazioni.

Quintet Núm. 2, Op. 77 A. Dvorak

Allegro con fuoco.