Pròxims esdeveniments

oct.
6
Dj
LaTemporada. Japan. Mabel Olea @ Teatre Municipal de l'Escorxador
oct. 6 @ 21:00 – 22:00
LaTemporada. Japan. Mabel Olea @ Teatre Municipal de l'Escorxador

Una carta d’amor a la poca traça

Japan és una peça de dansa que es recolza en la mala traça per a veure com operen i es relacionen uns cossos poc hàbils en l’amor. A partir del recorregut per les diferents etapes de la vida: infància – joventut – maduresa – vellesa, acompanyarem els personatges en un viatge de realitats atzaroses i sensibles. Infinites històries d’amor i desamor que es freguen i complementen entre elles.
Una carta d’amor a la malaptesa que s’escriu a partir de l’ensopegada i els obstacles que et porten, gairebé per art de màgia, a trobar l’amor de la teva vida.

DANSA
RECOMANAT PER A MAJORS DE 14 ANYS

Fitxa
Creació, coreografia i direcció: Mabel Olea
Interpretació: Laia Camps, María Jurado, Mabel Olea, Eira Riera, Joan Sentís i Hanna Tervonen
Dramatúrgia: José Luis Olea
Disseny i confecció de vestuari: Joan Ros
Escenografia, il·luminació i espai sonor: Guillem Font
Material audiovisual: hcarnero
Teaser: Andrea López
Producció: Albert Baldomà
Agraïments: Roca Umbert Fàbrica de les Arts, SAT!, Institut del Teatre, Fabra i Coats Fàbrica de Creació, ElAmor, Teatre de l’Escorxador de Lleida, Cía Vero Cendoya i La Palomera

oct.
8
Ds
LaTemporada. imPERFECT. COMPANYIA DE COMEDIANTS LA BALDUFA @ Teatre de la Llotja de Lleida
oct. 8 @ 20:00 – 21:30

COMPANYIA DE COMEDIANTS LA BALDUFA
Recomanat per a majors de 8 anys

Un espectacle de reflexió vers les pròpies limitacions, de descoberta de la bellesa no convencional i de recerca de les il·lusions.
En un moment de canvi social, de pors i d’incerteses pel futur que vindrà, tres cossos inexperts, imperfectes i amb mobilitat limitada, decideixen reinventar-se, jugar com a nens, i experimentar amb la dansa —un llenguatge completament nou per a ells—. Són tres persones adultes, superant els seus límits i explorant les seves possibilitats.
En una societat que imposa el que és idoni a cada edat, es pot aprendre a ballar als 50 anys? Un espectacle de reflexió vers les pròpies limitacions, de descoberta de la bellesa no convencional i de recerca de les il·lusions.

oct.
16
Dg
LaTemporada. Un vestit nou per l’emperador. La pera llimonera @ Teatre Municipal de l'Escorxador
oct. 16 @ 12:00 – 13:30
LaTemporada. Un vestit nou per l'emperador. La pera llimonera @ Teatre Municipal de l'Escorxador

A vegades, les històries dels contes són de mentida, però són mentides que expliquen moltes veritats
Sa Majestat l’Emperador, tot i tenir l’armari ple a vessar, no està mai content amb el vestits que porta. Per satisfer-lo, el seu conseller fa una crida a tots els sastres i modistes de l’Imperi per presentar els seus dissenys a canvi d’una gran recompensa.
Aquest vestit haurà de ser únic, fantàstic, diferent, meravellós i digne del més gran Emperador.
La notícia arriba a dos talentosos sastres estrangers capaços de confeccionar vestits amb propietats tan extraordinàries que mai ningú no s’ha arribat a imaginar.

RECOMANAT PER A MAJORS DE 5 ANYS

Fitxa
Direcció: Pep Vila i Toni Albà
Intèrprets: Sergi Casanovas i Pere Romagosa
Text i dramatúrgia: Creació col·lectiva
Escenografia: Alfred Casas i Pere Casanovas
Disseny titella: Alfred Casas
Disseny i confecció de vestuari: Isabel Franco i Olivia Garzón
Música: Tonio Santoyo
Il·luminació: Jordi Llongueras
Tècnics llums i so: Roger Ferraz i Àlex Vila

oct.
22
Ds
LaTemporada. La mala dicció. Indi Gest @ Teatre Municipal de l'Escorxador
oct. 22 @ 20:00 – 21:30
LaTemporada. La mala dicció. Indi Gest @ Teatre Municipal de l'Escorxador

I si les paraules fessin mal de veritat?

La darrera peça de la Trilogia del Lament: una perversió de la tragèdia shakespeariana Macbeth.
Som sota els efectes d’un encanteri que ens fa viure encegats pel capitalistme actual entre el de dalt i el de baix, entre el bé i el mal–. I, per la gràcia geogràfica i l’evident polaritat, ens ha tocat tenir el poder i la il·lusió de llibertat. I dominats per aquestes capacitats i eternament insatisfets, hem abusat de poder i ens hem excedit d’autoritat, creant crims innombrables que han portat el món al límit del col·lapse. Ara, conscients, vivim un temps de remordiments i a la nit sentim sorolls que ens roben el son. Un cop destruït el món natural, només ens queda aquest món abarrotat del llenguatge. Ens ha caigut una maledicció per haver portat la mà a l’addicció. (ATENCIÓ….EL SENTIT D’AQUESTA FRASE ….QUE PARLA DE L’ADDICCIÓ….ÉS CORRECTA? VOLIÍEU DIR AIXÒ….??? COMPROVAR!)
La mala dicció ve a ser una al·legoria sobre el poder de la paraula i el deliri de la imaginació.

TEATRE
RECOMANAT PER A MAJORS DE 14 ANYS

Fitxa
Text: Jordi Oriol
Intèrprets: Paula Malia, Jordi Oriol, Carles Pedragosa
Direcció: Xavier Albertí
Espai i vestuari: Sílvia Delagneau
Il·luminació: Àlex Aviñoa
So: Pau Matas
Arranjaments musicals: Carles Pedragosa
Ajudantia de direcció: Roger Vila
Assessorament caracterització: Rut Fulgado
Confecció vestuari: Inés, Trini i Antonia
Confecció barrets: Nina Pawlowsky
Construcció espai: Jorba-Miró, estudi-taller escenogràfic Theatrend
Especialista Instruments Baschet: Dr.Martí Ruiz i Carulla

nov.
3
Dj
LaTemporada. Dels intestins una soga i del cul un sac de gemecs… Íntims Produccions @ Teatre Municipal de l'Escorxador
nov. 3 @ 21:00 – 22:15

Des de la mirada més surrealista els Íntims ens plantegen la següent pregunta: Quin futur ens espera?

Tot s’acaba. Tot fa un pet. Nosaltres som un gran pet universal. I què hem de fer-hi?

Hi ha una gran evidència. Totxs la veiem. Ara bé, cap de nosaltres sap com ficar-s’hi, com girar-s’hi, com fer-li front. Fa molta por, eh? Fa una por tremenda. És impossible, és impossible, és impossible fer-hi alguna cosa.

Com podríem fer alguna cosa? Quina cosa podríem fer possible?

Quietxs, quietxs, totxs quietxs.

Esperem una tempesta, un llamp, un tro. Esperem que baixi lo Cristo gros i ho vegi. Una veu que digui. Una veu! Una veu que digui! Una veu que digui i un cos que faci. I nosaltres, els oients, que s’hi llencen, què fan? Què fan, què fan, què fan! Una gran màscara de núvols nocturns, amb dents d’estrelles i ulls d’estrelles i nas de remolí d’estrelles. Una veu que diu i un cos que fa, sí. Un cos que… s’atura, reflexiona i s’hi queda. Pensa què fer. Ens en sortirem si pensem. El pensament està col·lapsat, però ens en sortirem si pensem.

Tot s’acaba. Tot fa un pet. Nosaltres som un gran pet universal. I què hem de fer-hi?

Tot s’acaba. Mentiders! No s’acaba; acaba de començar! No estem morts i sí que estem vius! Morts, morts, morts. Tan morts ens veiem, que ja ho estem, si no hi fem res. Vius! Els últims moments de vida! La vida que travessa la vida mateixa, quan reconeix que la vida fuig. La mosca que creua l’habitació per posar-se a la punta del nas de qui serà cadàver d’aquí a unes hores. Aquesta mosca som nosaltres, la mosca de la vida que assenyala la mort. La mosca negra i pudent que assenyala el femer, la merda, que hi menja, que s’hi rebolca, que hi troba noves energies per fer de mosca uns dies més. Una moscota negra i verda, grossa, que vola i vola i no deixa dormir.

Què en penseu de dormir?

Res de dormir, que bonic dormir i que inútil dormir. Dormir fa por i la mosca fa por també. I nosaltres som una colla de mosques, que ronden buscant una merda per viure i viure vivint.

En aquest espectacle es fan servir llums estroboscòpiques

TEATRE
RECOMANAT PER A MAJORS DE 14 ANYS

Fitxa
Dramatúrgia i direcció: David Climent i Marc Cartanyà
Creació: Íntims Produccions, David Climent, Clara Aguilar, Joan Ros, Marc Salicrú i Albert Baldomà
Repartiment: Isaac Baró, Marc Cartanyà, Sandra Pujol i Oriol Tosquella
Espai escènic i il·luminació: Marc Salicrú
Espai sonor: Clara Aguilar
Veu: Rita Molina
Vestuari: Joan Ros
Assessorament vocal i musical: Rita Molina

paeria.cat